QUÈ ÉS LA DEPRESSIÓ?

La depressió dels nens i adolescents és similar a la dels adults, presentant únicament petites diferències que es donen en funció de l'edat, i que es mostraran a continuació.

Hi ha una sèrie de conceptes relacionats però diferents que fem servir indistintament:

1. Tristesa Normal: Sentir trist o abatut és una condició molt freqüent en tots els éssers humans (nens i adults).
2. Depressió com Símptoma: La tristesa normal es converteix en símptoma si es dóna amb molta freqüència i molt de temps (gairebé cada dia, la major part del dia, tan intensa que plora exageradament gairebé per qualsevol cosa).
3. Depressió com a Síndrome: Conjunt de símptomes que apareixen i desapareixen conjuntament i que sol estar format pels símptomes de tristesa, irritabilitat, pèrdua d'interès, fatiga, sentiments d'inutilitat i culpabilitat, alentiment psicomotor, insomni, idees de suïcidi, falta de gana, pèrdua de pes i dificultat per concentrar-se.
4. Depressió com Trastorn: Síndrome depressiu per al qual hi ha especificats paràmetres de durada (2 setmanes), gravetat (5 símptomes i malestar), curs o història natural (canvi respecte al funcionament previ), funcionalitat (deteriorament social, escolar, etc. ), i a més es descarten altres possibles causes.

QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES D'UN NEN DEPRIMIT?

A l'hora de diagnosticar la depressió infantil, hi ha nombroses dificultats derivat de la manca d'unitat en la utilització del terme depressió, el desenvolupament o etapa evolutiva per la qual travessa el nen, el rendiment intel·lectual i característiques emocionals, i la incapacitat dels nens , sobretot els més petits, per expressar els seus estats d'ànim.

A continuació adjuntem una taula on es reuneixen els diferents símptomes depressius i com es presenten en funció de l'edat del nen:

Per detectar la depressió infantil haurem de tenir en compte l'etapa de desenvolupament en què es presenta, ja que, encara que es pot donar en totes les edats, un nen petit no podrà verbalitzar el seu estat i s'ha d'expressar amb conductes d'hiperactivitat o retraïment, mentre que els més grans podran expressar més clarament el que els passa.

Per això, són els adults més propers al nen (pares i professors), les millors fonts d'informació, ja que presten atenció a certs comportaments que persisteixen i interfereixen en la seva rutina habitual.

QUINS SÍMPTOMES TROBEM EN UN ADOLESCENT DEPRIMIT?

Hem de tenir present quins símptomes són els més freqüents d'aquest trastorn en l'adolescència, per ordre de prevalença:

- Estat d'ànim trist: Que poques vegades es reconeix obertament, però ve expressat per la falta d'interès, d'entusiasme o de plaer (abandonament de tasques escolars, de relació social, d'activitats lúdiques), Conducta de retraïment i aïllament.

- Pèrdua d'interès: Probable reflex de l'ànim alterat, l'adolescent es tanca, es queda perplex, no comunica, sembla no interessar gens, no pot divertir-se. No obstant això, pot trencar el seu tancament amb explosives manifestacions d'impulsivitat, de ràbia i d'hiperactivitat desordenada.

- Idees d'indignitat i de culpabilitat: Referides amb freqüència a l'escolaritat o relacions socials.

- Dificultats per dormir: Dificultats per conciliar el son, despertars nocturns, somnolència matutina, "inversió" del ritme son-vigília.

- Crisi de plor: Desencadenades per un estat d'ànim, per ideacions o qüestions fútils.

- Dificultats escolars: Conseqüència del desinterès, la manca d'il·lusió, de concentració i atenció, la pèrdua de "competitivitat".

- Idees de mort: Des pensaments d'inutilitat de la vida fins francs desitjos de mort o suïcidi.

- Temptatives de suïcidi.

- Trastorns de conductes alimentàries: Abandonament d'hàbits alimentaris habituals, pèrdua de gana i interès pel menjar, afartaments bulímics, vòmits provocats.

- Alentiment psicomotor: Encara que la seva aparició és menys freqüent en l'adolescent que en l'adult, la seva existència és gairebé patognomònica de trastorn depressiu: gestualitat alentida, inexpressivitat facial, menor fluïdesa i empobriment ideatiu-verbal, abstracció, idees fixes.

- Dificultats d'atenció: Qualificades sovint de "mandra", hi ha trastorns de l'atenció i de la concentració que, lògicament, incideixen en els rendiments intel-cognitius.

- Sensacions de fatiga: Fatiga, cansament, pèrdua d'energia, "estar estirat tot el dia sense fer res".

- Agitació, irritabilitat, crisi de nerviosisme: Inquietud, mal humor, conflictivitat, explosions de còlera, expressió de l'ansietat i angoixa generada pel mateix trastorn depressiu.

- Ansietat, angoixa: En el trastorn depressiu major el conjunt d'aquests símptomes és persistent i fix; aquí no ocorren els canvis bruscos ni existeix influenciabilitat externa: les manifestacions depressives recuperen ràpidament el seu protagonisme.