TERÀPIES EMDR

Les teràpies EMDR (Desensibilització i Reprocessament per Moviments Oculars, per les seues sigles en anglés) són un enfocament psicoterapèutic dissenyat per ajudar les persones a superar els efectes negatius dels traumes emocionals. Va ser desenvolupat per la psicòloga Francine Shapiro a finals de la dècada de 1980. La premisa bàsica de l’EMDR és que els símptomes psicològics negatius, com l’estrès posttraumàtic, es deuen a records traumàtics no processats adequadament pel cervell. Aquests records es poden emmagatzemar de manera disfuncional, causant malestar emocional i problemes en el funcionament diari.

Durant una sessió d’EMDR, el terapeuta guia al pacient a través d’una sèrie de moviments oculars o altres tipus d’estímuls bilaterals (com tocs tàctils o sons) mentre aquest es centra en un record traumàtic. Es creu que aquests moviments bilaterals ajuden a desbloquejar i processar la informació emmagatzemada de manera disfuncional, permetent a l’individu reavaluar i reinterpretar l’experiència traumàtica d’una manera més adaptativa. Amb el temps i la repetició d’aquest procés, s’espera que els símptomes associats amb el trauma disminuïsquen o desapareguen.

L’EMDR ha estat àmpliament utilitzat i estudiat per a una varietat de trastorns psicològics relacionats amb el trauma, incloent el trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT), l’ansietat, la depressió i altres trastorns d’ansietat. Tot i que hi ha controvèrsia sobre els mecanismes exactes darrere de la seua eficàcia, molts terapeutes i pacients informen millores significatives en el benestar emocional i la qualitat de vida després de rebre tractament amb EMDR.