Podem definir altes capacitats (AACC) intel·lectuals per tres conjunts de característiques:

1. Capacitat intel·lectual superior a la mitjana amb evidència d'una alta productivitat: Rendiment escolar, resultats de proves acadèmiques que són indicadors del futur desenvolupament de l'alumne, ja que el coeficient intel·lectual, per si sol, no és indicatiu de superdotació.
2. Alt nivell de creativitat: Són originals, enginyosos, innovadors i poc corrents. No podem entendre la creativitat com el resultat de la inspiració sinó més aviat, com a resultat d'una gran quantitat de treball, d'un gran esforç. Els productes són indicadors de l'existència de creativitat més fiables que els tests.
3. Alt grau de dedicació a les tasques: Dediquen gran quantitat d'energia a la resolució d'un problema o realització d'una determinada activitat. Es caracteritzen per un alt grau de perseverança, un elevat afany d'assoliment i el lliurament amb la que es dediquen a les seves àrees d'interès.

CARACTERÍSTIQUES DE LES ALTES CAPACITATS

El terme "Altes Capacitats" engloba una característica principal que suposa una habilitat o destresa superior, per sobre de la mitjana, a: Una aptitud específica (Talent simple); Diverses aptituds intel·lectuals específiques combinades (Talent complex); En totes les capacitats cognitives, de forma general, al costat d'un alt nivell de creativitat i una estreta implicació amb la tasca (Superdotat); o en alguns casos maduració primerenca del desenvolupament cognitiu, per posteriorment normalitzar-(Precoços).

Com es manifesten les AACC?

Podem identificar alumnes superdotats i també talentosos, segons la següent tipologia:

1. a) Talent simple: La configuració intel·lectual en el cas d'aquest talent es correspon amb un percentil de 95 en una sola aptitud específica (lògica, verbal, numèrica, espacial i creativa); podent mostrar a la resta d'àmbits o formes de processament de nivells normals, fins i tot deficitaris.
2. b) Talent múltiple: Es caracteritza per presentar un perfil intel·lectual en el que són diverses les aptituds específiques que es situarien en un percentil de 95.
3. c) Talent complex: Està constituït per la combinació de diverses aptituds específiques que puntuen per sobre del percentil 80. Dins d'aquesta categoria ens podem trobar amb el talent acadèmic (combinació de raonament lògic, verbal i gestió de memòria); el talent figuratiu (combinació de raonament lògic i espacial); i l'artístic-figuratiu (combinació de raonament lògic, espacial i creatiu).
4. d) Talent conglomerat: En aquests podem trobar diversos perfils intel·lectuals: el talent que resulta de la combinació d'un talent acadèmic amb una o diverses aptituds específiques; el resultant d'un talent figuratiu o artístic-figuratiu amb una o diverses aptituds específiques; quan en un perfil trobem un talent figuratiu en combinació amb un talent acadèmic i diverses aptituds específiques.
5. i) Superdotats: La configuració cognitiva de la superdotació es caracteritza per la disposició d'un nivell força elevat (per sobre de percentil 75) de recursos de totes les aptituds intel·lectuals (raonament lògic, verbal, numèric, gestió de memòria, aptitud espacial i creativa ). L'evolució de la superdotació és lenta i complexa, sent difícil que es manifestin els processos i interaccions més sofisticats abans del final de l'adolescència. Tot i això, les aptituds bàsiques, tal com es mesuren a través dels tests d'intel·ligència, es poden avaluar a partir dels 12 anys.
6. f) Precocitat: El terme precoç fa referència a una maduració primerenca. És un concepte evolutiu, que com indiquen Castelló i Martínez (1999) implica un ritme de desenvolupament més ràpid, però no aconsegueixen més, ni millors nivells en adquirir la maduresa intel·lectual. Sent així que aconsegueixen abans els recursos intel·lectuals per a posteriorment normalitzar-se.

No s'ha de partir de la premissa que tots els precoços arriben a ser superdotats en l'edat adulta, o que cap nen que no sigui precoç, pugui, posteriorment, aconseguir nivells de talent o superdotació. Això ens ha de portar a ser cauts a l'hora de considerar a un alumne com superdotat, i així evitar un nivell d'expectatives i exigències inadequat.

Quants talents hi ha?

Entre les manifestacions més comunes dels talents ens podem trobar les següents (Fernández I., 2006):

- Talent Matemàtic: Les persones amb aquest talent posseeixen una elevada capacitat per gestionar la informació quantitativa i numèrica, en la representació espacial i la resolució de problemes. S'interessen poc per les àrees que no tenen connexió amb els seus interessos matemàtics.

- Talent Creatiu: Són persones amb comportaments és originals i diferents. Posseeixen un alt nivell de producció de respostes diferents, rares ... les quals es presenten en diferents àrees no només en l'artística. D'aquesta manera, els programes educatius rígids dificulten el seu rendiment i encaix a l'aula.

- Talent verbal: Són subjectes que destaquen en competència lingüística, en el domini del lèxic i en la seva capacitat d'expressió oral i escrita. Semblen més capaços del que en realitat són. Les seves dificultats estan en les àrees científiques i artístiques.

- Talent Artístic: Posseeixen elevades competències psicomotrius i les seves capacitats d'expressió artística són les principals manifestacions del talent musical i plàstic. La seva motivació creix en les activitats complementàries i extraescolars ja que estan més a prop dels seus interessos i habilitats.

- Talents Múltiples: Aquests sorgeixen de la combinació d'un o diversos talents simples. Són subjectes que es caracteritzen per la "gran sensibilitat al context", especialment en les activitats i àrees en què tenen més capacitat, cap a les que dirigeixen gairebé en exclusiva la seva motivació. El rendiment acadèmic d'aquests alumnes i les alumnes pot canviar i, segons les àrees, arribaran o no els mínims o podran tenir un rendiment molt elevat.

- Talents Complexos: Són semblants al concepte de superdotació. Són aquells alumnes / es que reuneixen entre dos i quatre talents amb un alt nivell de desenvolupament. Segons Castelló (1996) dins d'aquesta categoria s'inclou als talents acadèmics i artístics.

Aquest esquema mostra com es divideixen les altes capacitats: